Estelades, llaços i pintura groga, inscripcions de república catalana al mobiliari urbà, xiulades a l’himne, menysteniments al rei, escratxes als que no pensen com ells ni actuen com ells, rancúnia i violència, aquesta és l’herència més immediata del dit procés separatista.
Qui ho anava a dir, una Catalunya atapeïda de gamberros, trinxeraires i hooligans. Farcits d’odi contra els que no han caigut a la seva bogeria política, contaminen Catalunya amb plàstics i pintura groga. En lloc de reconèixer, si no la inconveniència almenys la impossibilitat dels somnis que la propaganda independentista els ha instal·lat al magí, els groguencs es rebel·len com pòtols, empatifadors del paisatge, ensutzadors de la convivència i emmerdadors de Catalunya.
Els llaços grocs són vehicles d’odi. Són un instrument per a fracturar encara més la societat. És curiós com els independentistes han passat del cofoisme i l’auto-enamorament a l’odi. Catalunya és plena de zombis grocs, persones que tenen fòbia de la normalitat i que els escau de mostrar la seva antipatia, animadversió i tírria als catalans que no duen llaços grocs i no combreguen amb rodes de molí.
Els llaçats de groc no són superiors moralment als catalans normals, no llaçats. Ben a l’inrevés, òbviament, llaçant-se donen fe de la seva inferioritat moral, del seu neguit per distingir-se dels demés, als quals execren. Gent de malviure. Tot seguint el lluminós pensament del fanàtic president racisTorras, els llaçats serien b… Vaja, són torracollons.
Els separatistes, en saber-se perduts, en lloc d’acceptar la realitat els ha sortit el més podrit. S’han maliciat, fet mala gent, esperits molestos. La desesperació l’han convertida en malvolença, en fer la guitza. Trinxar Catalunya és l’únic objectiu que els resta, els altres els han assolit tots: han proclamat la independència, són a la república catalana, tenen presos polítics, malden per ser una democràcia.
Embruten Catalunya, s’apropien dels espais públics, proven de demostrar que els carrers seran sempre seus, insulten els que no pensen i actuen tan malament com ells. Fan el ruc, el burro català s’ha multiplicat..
La vida pública a Catalunya és un calvari. Els llaçats no tenen més programa polític i social que l’escarni de vida pública. Esmicolar la societat i esventrar la política. Per ara no apareixen líders que ajudin la tropa separatista a aterrar a la realitat. Els pocs prohoms independentistes assenyats que hi ha no s’atreveixen a ajudar en aquest tràngol.
La pena és que han conservat el govern de Catalunya, i la Generalitat, efectivament, domina molt: educació, sanitat, mitjans de comunicació, policia. Un malviure. No cal dir que als catalans normals aquesta actitud trinxeraire, gamberra i hooligan dels separatistes ens amoïna molt, ens empipa en demesia. N’estem farts. Volem respecte i enteniment!
Puede comprar el último libro de Sergio Fidalgo ‘Usted puede salvar España’ en este enlace de Amazon, en la web de El Corte Inglés y en la tienda on line de La Casa del Libro. Y ‘El hijo de la africana’, de Pau Guix, en este enlace de la tienda de El Corte Inglés.
Sergio Fidalgo relata en el libro 'TV3, el tamborilero del Bruc del procés' como a los sones del 'tambor' de la tele de la Generalitat muchos catalanes hacen piña alrededor de los líderes separatistas y compran todo su argumentario. Jordi Cañas, Regina Farré, Joan Ferran, Teresa Freixes, Joan López Alegre, Ferran Monegal, Julia Moreno, David Pérez, Xavier Rius y Daniel Sirera dan su visión sobre un medio que debería ser un servicio público, pero que se ha convertido en una herramienta de propaganda que ignora a más de la mitad de Cataluña. En este enlace de Amazon pueden comprar el libro.
no recibe subvenciones de la Generalitat de Catalunya.
Si quieres leer nuestras noticias necesitamos tu apoyo.
