Quan creus que ja s’acaba

Quan creus que ja s’acaba, torna a començar! Amb els gravíssims fets d’octubre, hom creia que s’havia acabat la broma, vaja que s’havia acabat el procés de destrucció de Catalunya a mans dels separatistes.

Certament, tot el peix l’han venut, i ben venut: culminaren el seu cop d’Estat, proclamaren la seva independència i la seva república catalana, i acompliren les vagues, aldarulls i delictes que els hi ha petat.

Tanmateix, la detenció del pròfug de Waterloo ha donat l’excusa als independentistes més tronats per a reivindicar-se, rebentant novament Catalunya. Bé, se’ls ha deixat tornar a incendiar el país. Francament, no hi ha dret. És un espectacle, sembla un joc. Però no és pas un joc, és una realitat tremenda.

És el meu país i la meva vida la que s’esmunyen. És Catalunya, és la vida dels catalans allò que els separatistes eixelebrats ens estan robant. També, certament, arran del cop d’Estat separatista d’octubre, el govern d’Espanya hagué d’obrir els ulls i aplicar l’article 155 de la Constitució. La majoria silenciosa de catalans normals recuperà la dignitat i maldà per milions en els carrers de Barcelona per el més senzill i nostrat, el seny!

D’aleshores ençà, el país semblava un pèl pacificat, els líders colpistes foren empresonats o fugiren, per bé que l’administració de la Generalitat, les madrasses per a infants i joves, la policia i la televisió regionals han continuat com si res, com en els temps més vells.

Tot plegat, posa de relleu que amb el 155 no n’hi ha pas prou, sobretot si TV3 i els Mossos romanen sense subjecció a l’Estat de dret i actuant contra l’Estat de dret. La televisió pública bombardeja mentides separatistes, exabruptes contra la majoria dels catalans i odi als espanyols, manca de respecte a tothom, i consignes i cites per a delinquir en grup.

Una estona després de la crida, la policia acompanya als delinqüents que així controlen el territori i campen arreu de Catalunya.