Els separatistes han perdut la guerra. No saben ben bé si la batalla de l’octubre 2017 l’han perduda o l’han guanyada. Vaja, els independentistes són sabedors que, tant aquesta batalla com sí la guerra sencera l’han perduda. Nogensmenys, si el deixen, a tothom li agrada de fer-se guanyador.
És allò que digué aquell: qui fa un polze a l’Estat, el perd. La pena gran és que hom senti la temptació de fer un cop d’Estat, i -pitjor encara- que el pugui realitzar plenament. Fins al final.
Això ha passat, ací, aquesta tardor 2017. Ara són desnortats, han venut tot el peix, la declaració d’independència i la república catalana. Tot és acomplert. Sense cap efecte, ni un. Bé, sí, dos i no pas petits, per bé que ambdós efectes són molt contraris als interessos independentistes.
El primer efecte és l’aplicació de l’article 155 de la nostrada Constitució Espanyola, en virtut del qual han estat cessats, s’ha acabat el seu segrest de la Generalitat i han perdut tota una administració i un cos de 17 mil mossos armats al servei del seu cop d’Estat. El segon efecte és que milions de catalans normals i constitucionalistes hem sortit als carrers de Barcelona, per tal de demanar seny i maldar per la convivència.
Recuperàrem els catalans la nostra dignitat a Barcelona, i a tants i tants indrets de Catalunya. Esma-perdut i plorant de goig recordo una colla de fadrins i de casats que, a la Rambla de Figueres, al vespre del divendres 6 d’octubre, enlloc del drap estelat de l’oprobi, restituïren en el monument a en Narcís Monturiol la dignitat de les nostres tres senyeres, catalana, espanyola i europea.
Tanmateix, el paisatge després de les moltes batalles que els separatistes han lliurat amb la propaganda i els diners de tothom, és catastròfic per a Catalunya. Els separatistes han trinxat Catalunya. I no s’albira una tempesta que ho netegi tot, que suposi un salt de qualitat. De manera que, malauradament, romandrem en caos.
Aleshores, em trasbalsen dues qüestions. Una és que, per bé que els independentistes han perdut la seva guerra, s’adormen molt en reconèixer-ho i en poder atansar-se a fer una vida normal i corrent. La seva guerra contra Catalunya els separatistes l’han perduda. Tot se’ls esvaeix. Però intenten perllongar l’enfrontament. Potser guanyin alguna batalla més, ara ja petitones. Però han de fer la feina de recompondre’s, sobretot pel que fa al cap, i assumir ja la realitat de Catalunya i d’Espanya i la històrica desfeta dels seus propòsits esmicoladors.
També em tragira la decadència de Catalunya. Catalunya és trinxada. El mal que la guerra separatista ha fet als catalans, a tota Catalunya i a l’Espanya sencera és imponent. I, si us haig de ser franc, no sé pas com ni quan tots plegats ens en sortirem.
Roger d’Empordà
Sergio Fidalgo relata en el libro 'TV3, el tamborilero del Bruc del procés' como a los sones del 'tambor' de la tele de la Generalitat muchos catalanes hacen piña alrededor de los líderes separatistas y compran todo su argumentario. Jordi Cañas, Regina Farré, Joan Ferran, Teresa Freixes, Joan López Alegre, Ferran Monegal, Julia Moreno, David Pérez, Xavier Rius y Daniel Sirera dan su visión sobre un medio que debería ser un servicio público, pero que se ha convertido en una herramienta de propaganda que ignora a más de la mitad de Cataluña. En este enlace de Amazon pueden comprar el libro.
necesita tu apoyo económico para defender la españolidad de Cataluña y la igualdad de todos los españoles ante la ley.
