Els governs separatistes i el cop d’Estat final d’octubre 2017 han deixat una Catalunya estripada, trinxada, menyspreada, sense pistonada, caient en el buit. Si persisteix el procés cap al no rés, el futur dels catalans serà tràgic.
Pàtria estimada, qui t’ha vist i qui et veu! Què farem? Catalunya sembla condemnada, no ens els podem treure de sobre els independentistes. Encara massa catalans els ha tornat a votar el prop-passat 21 de desembre. Fixa’t si ha estat efectiu l’adoctrinament i el control de la Carlània que, malgrat tots desficis, independentistes i revolucionaris guanyen en escons. Els separatistes són paparres. S’aferrissen a les fantasies que els han donat accés a la mamella de l’Estat espanyol, que paga el vici.
Catalunya ha patit i pateix el caos polític, l’animadversió social i la decadència econòmica que ha dut el treball exitós de la Generalitat secessionista. I seguirà patint molt, perquè no pareix pas que s’atansi un govern que respecti la Constitució Espanyola, les lleis i la justícia i els drets dels catalans.
L’aplicació de l’article 155 de la Constitució ha introduït temprança, ha donat una possibilitat a tothom, als constitucionalistes de guanyar també en escons i als separatistes de tornar a la legalitat. Nogensmenys, no s’ha assolit el primer ni sembla que s’assolirà lo segon. Ni han guanyat els constitucionalistes ni els independentistes s’han assenyat.
El 155 ha estat un interregne. Les mesures que hom ha adoptat en aplicació del 155 no han suposat pas un salt de qualitat. Els separatistes han perdut la guerra que ells declararen a la democràcia i l’Estat de dret espanyol. Però malden per mantenir-se en la mamella amb la gent ensarronada.
Guaita que n’han estat de bandarres els independentistes. La seva feina de trinxeraires ha estat sistemàtica i completa. Realment reeixida, no pas com la independència i la república catalana que proclamaren aquell dissortat 10 d’octubre, venturosament sense cap efecte. L’herència que deixen els separatistes és esfereïdora. Què farem? Doncs caldrà reconstruir Catalunya, refer-la, quan els escons ho permetin. Mentrestant, guerra de guerrilles contra l’Estat de dret, on els separatistes són mestres. Tanmateix, entre naps i cols, s’escolarà molt de temps fins que Catalunya torni a ser ella, rica i plena.
Sergio Fidalgo relata en el libro 'TV3, el tamborilero del Bruc del procés' como a los sones del 'tambor' de la tele de la Generalitat muchos catalanes hacen piña alrededor de los líderes separatistas y compran todo su argumentario. Jordi Cañas, Regina Farré, Joan Ferran, Teresa Freixes, Joan López Alegre, Ferran Monegal, Julia Moreno, David Pérez, Xavier Rius y Daniel Sirera dan su visión sobre un medio que debería ser un servicio público, pero que se ha convertido en una herramienta de propaganda que ignora a más de la mitad de Cataluña. En este enlace de Amazon pueden comprar el libro.
no recibe subvenciones de la Generalitat de Catalunya.
Si quieres leer nuestras noticias necesitamos tu apoyo.
