El conseller Giró té fatxenda de repartidor de sobres. Ha estat la seva llarga feina a Gas Natural, Repsol i la Caixa, d’on l’acomiadaren. Ara ronda en el govern separatista de la Generalitat. Ací l’han precedit molts altres que també perderen del tot l’enteniment, presidents, vice-presidents, consellers i altres càrrecs, tots d’allò més ben pagats. Entre ells hi ha també un que fou molts anys conseller d’Economia juntament amb d’altres titulacions com Ciència, Tecnologia, Coneixement i Excel·lència, com ara el savi Mas-Colell.
Nogensmenys, hi ha una diferència entre la vida passada i la vida present d’en Girò: els sobres d’abans contenien cèntims privats, els sobres d’ara contenen cèntims públics. Dels primers fas allò que et diu el seu amo, dels segons has de fer el que fixa la llei. El mestre Mas-Colell li ha d’explicar al meritori Giró què és possible que passi de tant repartir calers públics.
Goita, tots els que hi ha a la llista del Tribunal de Comptes (d’Espanya, perquè la Sindicatura de Comptes de Catalunya, malgrat que ja som a les acaballes del malson del robatori separatista, roman cega, sorda i muda), dèiem que només han pringat per un total de 5,4 milions d’euros. Aquestes persones manegaven pressupostos de fins 46.000 milions d’euros cada any. Talment, tal com sabem els que vivim en aquest ‘oasi’ que és Catalunya, en finalitats impròpies deuen haver repartit, oi, al menys un 10 % del total, el que fa 4.600 milions cada any. Naturalment, el primer de tot són les subvencions als xiringuitos dels seus ben nombrosos i molt famolencs amigots independentistes. I ja posats a fer…
Tanmateix, meravelles de l’Estat de dret a Catalunya, el Tribunal de Comptes ha enxampat lladregots només per un total de 5,4 milions d’euros, diu que en promoció exterior. Coi, i perquè no miren també la promoció ‘interior’: han destrossat Catalunya, i això s’ha fet amb molts i molts i molts diners públics.
Els 5,4 milions són xavalla, abans dita calderilla. Però es neguen a retornar-la. Si paguessin, el comptador es posaria a zero. Si no paguen, ves a saber quin percentatge dels 46.000 milions d’euros podria el Tribunal arribar a demanar-los que retornin. A voltes, allargar els processos judicials genera ensurts.
Aleshores, en aquest punt, el salvador Giró diu: au, jo al Tribunal de Comptes l’arreglo amb un sobre de l’Institut Català de Fiances. Al·lega en Giró que fou a l’ICF que ho volgueren -volien prevaricar per a malversar-, quan en canvi tres de la Junta de l’ICF han gosat dimitir abans que barrejar-se amb aquest femer i implicar-se en prevaricació i malversació. ¡Dimitir d’un butacó de la Generalitat separatista! Tinc per a mi que aquests tres dimissionaris de l’ICF sí deuen ser gent ben recta i confiable. Ara els separatistes els consideren traïdorencs a la secta. Vaja, veritables herois de l’Estat de dret és el que són.
Ai, dissortada pàtria: ¿quan aixecarem el vol i deixarem els catalans de posar-nos en embolics que només rebenten el país? Quan retrobarem l’enteniment?
NOTA: En estos momentos de crisis y de hundimiento de publicidad, elCatalán.es necesita ayuda para poder seguir con nuestra labor de apoyo al constitucionalismo y de denuncia de los abusos secesionistas. Si pueden, sea 2, 5, 10, 20 euros o lo que deseen hagan un donativo aquí).
Sergio Fidalgo relata en el libro 'TV3, el tamborilero del Bruc del procés' como a los sones del 'tambor' de la tele de la Generalitat muchos catalanes hacen piña alrededor de los líderes separatistas y compran todo su argumentario. Jordi Cañas, Regina Farré, Joan Ferran, Teresa Freixes, Joan López Alegre, Ferran Monegal, Julia Moreno, David Pérez, Xavier Rius y Daniel Sirera dan su visión sobre un medio que debería ser un servicio público, pero que se ha convertido en una herramienta de propaganda que ignora a más de la mitad de Cataluña. En este enlace de Amazon pueden comprar el libro.
necesita tu apoyo económico para defender la españolidad de Cataluña y la igualdad de todos los españoles ante la ley.
