Catalunya 1714 – Catalunya 2017

L’Onze de Setembre es va celebrar una altra Diada a Catalunya. Per entendre, però, aquesta Diada, ens hem de traslladar al 1714.

11 de setembre de 1714. Les tropes borbòniques van conquerir la ciutat de Barcelona, una de les fites de la Guerra de Successió a la Corona Espanyola entre Felip V, hereu de la mateixa, segons el testament de Carles II, i el pretendent l’Arxiduc Carles d’Àustria (Carles III). La guerra, també a nivell d’Europa (Anglaterra, Holanda i Àustria contra França) va ser una guerra de successió i una guerra civil, ja que gran part de la Corona d’Aragó es va aixecar en armes contra Felip V, malgrat que aquest va reconèixer els seus furs i, concretament, les institucions i els privilegis de Catalunya l’any 1702.

Algunes ciutats de la Corona d’Aragó es van decantar pel Borbó, entre ells Cervera i Berga, i a la resta de l’Estat, Madrid, Toledo i Alcalà es van fer partidàries de l’Arxiduc, per la qual cosa hi va haver una guerra civil a Espanya, a la Corona d’Aragó i a Catalunya. Hem de recordar que defensant les muralles de Barcelona hi havia catalans i castellans i que al bàndol de l’exèrcit Borbó hi havia castellans, francesos, catalans i molts bascos.

Cal aclarir també que el Consell de Cent de la ciutat va convidar als resistents a «derramar gloriosament sa sanch y vida per son rey, per son honor, per la patria y per la llibertat de tota Espanya», i que Rafael de Casanova no va ser cap heroi. Abans de l’atac final, Casanova va ser ferit lleu, i amb l’ajuda d’un metge va falsificar un certificat de defunció per fer desaparèixer dels arxius diversos papers comprometedors, i disfressat de monjo, va fugir de Barcelona cap a Sant Badi-li de Llobregat. Més tard, Casanova va ser perdonat per Felip V i va morir als 83 anys exercint d’advocat. Aquests fets i nombrosos documents de l’època demostren que a Catalunya no va lluitar per la independència sinó per un rei d’Espanya.

L’Onze de Setembre va quedar amb el temps en l’oblit fins que, a la segona meitat del segle XIX, va ser recuperada pel catalanisme del moment com una fita de reivindicació política amb algunes prohibicions per part dels governs de Madrid. Al 1901 es va fer el primer homenatge al monument de Rafael de Casanova i amb la mort del general Franco es va retornar a celebrar la Diada de Catalunya de forma multitudinària. A la de 1977, es va afegir una manifestació amb reivindicacions d’autogovern que van concloure amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia l’any 1979 que millorava l’aprovat el 1932 durant la Segona República.

El proper 11 de setembre no serà tampoc la diada de tots. Les forces independentistes volen acaparar una vegada més aquesta data per fer un anunci i una demostració de força pel proper 1 d’octubre, quan pretenen fer un referèndum il.legal tan a nivell nacional com internacional. El 1714 va ser la fi per a Catalunya d’una guerra producte de la traïció de la Generalitat i d’alguns grups de poder al jurament fet amb Felip V sobre les institucions i privilegis d’aquesta regió de la Monarquia Espanyola. El que es vol fer el 2017 és una traïció a les lleis democràtiques d’un Estat de la Unió Europea com es Espanya, sense garanties jurídiques, sense cap reconeixement internacional. Una vegada més, el secessionisme divideix al ciutadans entre bons catalans i dolents, utilitzant els òrgans de govern i el Parlament d’una forma perversa i contraria a les seves pròpies normes democràtiques.

Enfront d’aquesta actitud només cal fer una oposició cívica i democràtica com a defensa de la igualtat, la llibertat, la fraternitat i de la democràcia garantida per la Constitució del 78. Aquesta Constitució ha permès el desenvolupament de Catalunya, que s’ha convertit en una de les regions més pròsperes del món i en una regió d’Europa amb les quotes més altes d’autogovern.

Puedes colaborar con elCatalán.es para que siga con su labor de defender la Cataluña real, la Cataluña que quiere formar parte de una España democrática, participando en la campaña de crowdfunding, aquí tienes los detalles. O comprando el libro ‘La Cataluña que queremos’. Aquí, más información.