La salut mental: la gran oblidada

Recentment s’està fent força ressò en la importància d’invertir tota mena de recursos i esforços en la salut mental. El concepte de salut, ja definit per l’OMS, el 1948 fa una clara al·lusió a un estat de complet benestar físic, mental i social i no sols a l’absència de malalties.

En la meva candidatura a les eleccions municipals de 2019, com molts de vosaltres recordareu, el nostre programa incloïa com un dels punts forts la importància en aquests termes. En aquest sentit, es proposava la necessitat de crear recursos i serveis específics en matèria de Salut mental, alguns dels quals d’àmbit local i d’accés gratuït entre la població lleidatana afectada i/o llurs famílies. Entre d’altres, es considerava la necessitat d’augmentar el nombre de professionals especialitzats, poder crear un recurs/centre per al tractament d’addicions a les TIC, aquesta amb major afectació entre la població jove, creació de grups d’ajuda mútua per al tractament de diferents problemàtiques i altre tipus d’addicions, incidir i promoure recursos destinats a l’assistència vers les dones víctimes i infants, entre d’altres.

A més, posant èmfasi en el fet d’integrar la família en el procés rehabilitador com a agent de canvi, a fi de dotar-los d’eines i estratègies, tenint en compte la sobrecàrrega a diferents nivells que una malaltia d’aquest tipus, trastorn mental greu, pot suposar.

Com va sent habitual, moltes d’aquestes propostes no tiren endavant. Això és degut a la ignorància de molts, que no saben distingir en cap cas, el que és un bé per la comunitat i un avenç necessari, limitant-se a un permanent d’exclusió i reduccionista que es limita a donar una resposta negativa de forma sistemàtica i per defecte a qualsevol proposta que hom pugui fer; i a continuació, pot succeir que aquells que han fugit de les meves iniciatives, després optin per fer-les seves (que no seria la primera vegada que passa) com si ells en fossin els idearis, els més sensibilitzats i cercant el reconeixement i impacte mediàtic, si s’escau. Res més a dir, cadascú amb la seva consciència i el perquè la seva dedicació a la política.

Amb això vull dir, així com deixar-ho palès en el present article, que des de sempre he vist la necessitat urgent de més recursos destinats a la salut mental i fer un abordatge integral quant al seu tractament, la qual, cosa, requereix un consens polític. I, en aquesta línia, tinc el deure i l’obligació de moral de continuar-hi treballant.

Sóc conscient que hi ha qui «no vol saber, no vol veure ni tampoc escoltar», però donar l’esquena als problemes de salut mental vigents i d’incidència creixent, és donar l’esquena a moltes persones que pateixen. La situació derivada de la pandèmia Covid19 ha pogut agreujar algunes d’elles (depressió, ansietat, estrès…) i sense oblidar-nos de molts altres temes tabús, com el suïcidi. L’OMS indica que més d’un milió de persones se suïciden cada any i que és una de les principals causes de mort entre els adolescents i els adults de menys de 35 anys.

Podem continuar sent espectadors passius del Joquer o enmig de les deficiències posar-hi remei. El projecte de la #Lleidaimplicada que defenso seguirà al servei de la ciutadania per millorar el benestar de les persones.

Xavier Palau Altarriba, portaveu del grup municipal popular a la Paeria

NOTA: En estos momentos de crisis y de hundimiento de publicidad, elCatalán.es necesita ayuda para poder seguir con nuestra labor de apoyo al constitucionalismo y de denuncia de los abusos secesionistas. Si pueden, sea 2, 5, 10, 20 euros o lo que deseen hagan un donativo aquí en el módulo de donaciones de Ediciones Hildy).