Diuen que les presons són el reflex de la societat perquè la inseguretat que patim als carrers de les nostres ciutats s’ha traslladat als mòduls residencials de les presons catalanes. La delinqüència als carrers de Lleida i la resta de Catalunya és una tònica habitual. Cada dia llegim notícies sobre fets delictius que impregnen la por als nostres carrers amb la permissivitat de les autoritats locals, autonòmiques i estatals.
El fals progressisme de les polítiques d’esquerres s’han convertit en un problema per la seguretat ciutadana. Normes laxes, permissivitat i multireincidència són la causa perquè els delinqüents s’aprofitin del sistema davant la permissivitat dels governants. La societat lleidatana no podem romandre silenciats davant les injustícies que es perpetren diàriament. Qualsevol de nosaltres podem ser víctimes de l’encrostat sistema judicial, penal i administratiu. Cal un canvi, un gir de 180° per garantir els drets de la ciutadania i poder viure amb tranquil·litat i seguretat.
Em dirigeixo als treballadors de presons que estan farts de ser el sac dels cops de la consellera i de les seves polítiques que s’han demostrat ineficaces i reprovables. La seva gestió, com queda acreditat, genera conflictivitat entre els presos i amb un increment de les agressions a funcionaris: 577 l’any passat, una xifra rècord. Per tot això, els funcionaris de presons encara demanen el reconeixement com a agents de l’autoritat, fet incomprensible que encara no s’hagi aprovat.
El dia 13 de març alguna cosa va canviar a les presons de Catalunya. L’assassinat de la Núria, la cuinera de la presó de Tarragona a mans d’un pres que treballava a la cuina amb ganivets de grans dimensions, ha deixat a tota la societat consternada i ha fet tremolar els fonaments del sistema penitenciari català. Passen els dies i sembla que ningú del govern de la Generalitat vol assumir cap responsabilitat ni té intenció de corregir.
La seva negligent gestió és de tal magnitud, que la mateixa consellera de Justícia, a la seva compareixença al Parlament, va fugir d’estudi i va dir que el pres assassí tenia bona conducta i baix risc de reincidència. En canvi, va sometre que, pel seu treball a la cuina, guanyava més de 500 euros al mes i no pagava la responsabilitat civil ni tenia intenció de fer programes de tractament. També va ometre que, tres mesos, abans va tenir una baralla amb un altre pres i sense pagar tota la sanció el van readmetre a treballar a la cuina. Una cadena d’errors fatal fruit del sistema de les polítiques dels actuals governants i gestors. Finalment, no va saber explicar per què la cuinera es trobava sola amb l’intern i sense vigilància per falta de funcionaris. Conclusió de la consellera: «l’assassinat era difícilment previsible». Sobren els comentaris!
Aquest tràgic succés és un fet molt greu que mai hauria hagut de passar. Mentre la consellera i el secretari general treuen pit del model de rehabilitació del sistema penitenciari català, poso en dubte el seu criteri. Considero que es tracta d’un sistema obsolet, on s’han tret de la màniga una sèrie de circulars i instruccions que censuren l’aplicació del Reglament Penitenciari i de la Llei Orgànica General Penitenciària, aplicant les polítiques del fals progressisme que mira cap a un altre costat per no assumir responsabilitats i els canvis necessaris. Hem arribat a un punt on sembla que els interns tenen tots els drets i cap obligació. Resultat: en 5 anys s’han triplicat les agressions a funcionaris.
Està clar que el model penitenciari de l’actual govern no funciona, ja que la criminalitat a Catalunya s’ha disparat en els últims anys. Sembla que des del sistema creat s’avancin les llibertats condicionals i els tercers graus de manera indiscriminada, per fer lloc a les presons i retocar les estadístiques. L’objectiu principal de les penes de presó és la reinserció i el tractament penitenciari és una bona eina, sempre que es pugui garantir l’ordre i la seguretat dins del centre. D’altra manera, tindrem caos que es traslladarà als nostres carrers creant inseguretat conflicte. Aquest no és el futur que volem. Des del PP Lleida defenso i defensarem la seguretat ciutadana i els drets i la dignitat dels funcionaris i treballadors de les presons.
Xavier Palau Altarriba. Cap de l’Oposició a la Paeria
NOTA DE LA REDACCIÓN: elCatalán.es necesita su apoyo, en este contexto de grave crisis económica, para seguir con nuestra labor de defensa del constitucionalismo catalán y de la unidad de nuestro país frente al separatismo. Si pueden, sea 2, 5, 10, 20 euros o lo que deseen hagan un donativo aquí.
Sergio Fidalgo relata en el libro 'TV3, el tamborilero del Bruc del procés' como a los sones del 'tambor' de la tele de la Generalitat muchos catalanes hacen piña alrededor de los líderes separatistas y compran todo su argumentario. Jordi Cañas, Regina Farré, Joan Ferran, Teresa Freixes, Joan López Alegre, Ferran Monegal, Julia Moreno, David Pérez, Xavier Rius y Daniel Sirera dan su visión sobre un medio que debería ser un servicio público, pero que se ha convertido en una herramienta de propaganda que ignora a más de la mitad de Cataluña. En este enlace de Amazon pueden comprar el libro.
necesita tu apoyo económico para defender la españolidad de Cataluña y la igualdad de todos los españoles ante la ley.
