Hi havia una vegada un emperador que estava obsessionat per demostrar el seu poder mitjançant el luxe i l’aparença. Va encarregar a uns sastres els vestits més fins i elegants a canvi d’una gran recompensa. Els sastres li deien que la roba amb la que li feien els vestits era tant màgica que resultava invisible per a les persones encantades. Quan l’emperador es va emprovar els inexistents vestits, fets a mida, va dissimular, fent veure que se’ls veia, per por a no ser jutjat com a incrèdul i, més, desprès que els seus propis deixebles i seguici l’elogiessin d’elegant. Mai ningú dels seus es va atrevir a explicar-li la realitat, a dir-li que la tela de la roba era inexistent. Fins que un dia els infants que, com bé sabeu, sempre diuen la veritat van exclamar entre el públic que l’emperador anava despullat i el poble va explotar a riure.
El conte del “Vestit nou de l’Emperador” per analogia és quelcom aplicable a la nostra ciutat. L’emperador, el Sr. Alcalde i els seus deixebles, regidors, la seva comparsa, li neguen la realitat. Així, fan pública una enquesta en la que es diu que la Lleida del totpoderós emperador és una ciutat segura i poc conflictiva. Li han fet un vestit-una enquesta a mida.
Del CIS de Pueyo es desprèn que els carrers, places i barris de Lleida són oasis de la seguretat, la calma i la tranquil·litat. En l’oasi del totpoderós no existeixen robatoris o furs a la falda del castell, violència o intimidació en alguns barris, foscor i percepció d’inseguretat en algunes places, tumults i llançament de cadires i mobiliari urbà en carrers cèntrics de la ciutat i, per descomptat, en la seva realitat paral·lela tampoc existeixen agressions d’arma blanca.
Si l’emperador no vol veure la realitat i qui té al seu costat no li vol explicar per por a perdre el seu poder, allà ells. Ara bé, que no ens enredin en les seves pel·lícules virtuals i fantasioses. Suposo que això de veure la ciutat des del seient i finestreta del cotxe reial (oficial), amb guardaespatlles, dona una visió més reial i fantasiosa, que real a peu de carrer. Volien canviar Lleida, però s’han quedat amb allò que els hi és còmode i ens han canviat a pitjor allò que funcionava. La vida a Lleida és més difícil pels ciutadans, però més fàcil pels que prometien canvi.
Ara bé, els de la #Lleidaimplicada no volem que ens converteixin en ciutadans de segona, deambulant d’una ciutat bruta, deixada i on l’incivisme crida a més incivisme. Apostem perquè Lleida esdevingui una ciutat segura i erradicar en la mesura del possible conductes delictives i incíviques. Exigim el compliment de les normes, més presència i coordinació policial al carrer i posar fi a la multi reincidència. Ens neguem a normalitzar l’oasi de l’emperador.
Que la por a la dissidència no us impedeix veure la realitat i dir les coses més obvies. Tot i que l’entorn és hostil el poble lleidatà és llest.
Xavier Palau Altarriba, portaveu del grup municipal popular a la Paeria
NOTA: En estos momentos de crisis y de hundimiento de publicidad, elCatalán.es necesita ayuda para poder seguir con nuestra labor de apoyo al constitucionalismo y de denuncia de los abusos secesionistas. Si pueden, sea 2, 5, 10, 20 euros o lo que deseen hagan un donativo aquí.
Sergio Fidalgo relata en el libro 'TV3, el tamborilero del Bruc del procés' como a los sones del 'tambor' de la tele de la Generalitat muchos catalanes hacen piña alrededor de los líderes separatistas y compran todo su argumentario. Jordi Cañas, Regina Farré, Joan Ferran, Teresa Freixes, Joan López Alegre, Ferran Monegal, Julia Moreno, David Pérez, Xavier Rius y Daniel Sirera dan su visión sobre un medio que debería ser un servicio público, pero que se ha convertido en una herramienta de propaganda que ignora a más de la mitad de Cataluña. En este enlace de Amazon pueden comprar el libro.
necesita tu apoyo económico para defender la españolidad de Cataluña y la igualdad de todos los españoles ante la ley.
