Mes d’agost és mes de vacances. Està bé, però com a dirigents polítics de la nostra ciutat no val aturar-se davant les circumstàncies en les quals ens trobem i deixar tot allò rellevant a l’atzar. Es requereix organització, revisió i treball diari. No val a deixar que el temps passi i ja ens ho trobarem a partir del mes de setembre, com succeeix a Lleida. Després passa l’inevitable: tot són improvisacions a corre-cuita i ens “agafa amb els pixats al ventre” – perdoni’m l’expressió.
Em resulta incomprensible que el Govern actual encara no hagi après la lliçó, que la Lleida “ventafocs” sempre surt malparada. Recentment, confinada de nou pel nombre en ascens de contagis per la COVID-19, amb totes les repercussions socials i econòmiques generades, així com també parlaria d’afectació anímica i sentiments d’impotència i indefensió entre els lleidatans i les lleidatanes, no percebo actuacions efectives i pràctiques per revertir la malaurada situació en què inicialment ens vàrem veure abocats.
Així és com un es pot sentir a la Paeria, com un pop en un garatge. Hom desitja treballar i emprendre accions efectives, però sembla com si parlés amb una paret. No percebo suficient neteja i desinfecció de la via pública, parcs, places i del mobiliari urbà, mesura imprescindible reconeguda per totes les autoritats sanitàries en temps de pandèmia. Per no parlar de la inseguretat que s’ha escampat per tots els barris i que per moments ens convertim en una ciutat sense llei en la que es premia als vàndals i es castiga als qui volem viure tranquils, tot plegat el món al revés.
Fa temps que també reivindico la confecció d’un inventari i catàleg d’ajuts per pal·liar els efectes devastadors, adreçats a la xarxa empresarial, autònoms, sectors culturals, entre d’altres, així com actuacions adreçades als col·lectius més fràgils pel que fa al repartiment gratuït i regular de mascaretes en tant que el seu ús és obligatori. També cal posar accent en l’elaboració de plans d’actuació dirigits a gent gran i joves, controls d’aforaments i garantia de la distància de seguretat i no menystenir la problemàtica existent d’un bon nombre de persones sense sostre malvivint o pernoctant als pavellons de la Fira de Lleida, situació que la Paeria segueix sense resoldre.
A diferència d’altres municipis del nostre entorn, a Lleida no s’ha actuat a temps, i la manca de lideratge i la deficient gestió durant la crisis en són un exemple. De ben segur que la meva reflexió és compartida per molts: tantes regidories i no sabem quina tasca desenvolupa cadascuna, si és que en fa alguna. Es pensen que gestionen una administració pública i no han de rendir comptes fins al 2023. Si es tractés d’una empresa privada faria temps que se’ls hi hauria rescindit el contracte per la seva negligent gestió al capdavant, que ens ha abocat al desastre.
Ja és hora de deixar l’hamaca i fer colzes. Moltes persones no ens resignem davant la decadent situació en la que han abocat a Lleida. Cal implicació immediata!
Xavier Palau Altarriba
Portaveu del grup municipal popular a la Paeria
(NOTA: Ahora más que nunca, en esta grave crisis económica que vive nuestro país necesitamos tu ayuda para poder seguir con nuestra labor de defensa de la unidad y la libertad de España y de denuncia de los abusos secesionistas. Si pueden, sea 2, 5, 10, 20 euros o lo que deseen hagan un donativo aquí).
Sergio Fidalgo relata en el libro 'TV3, el tamborilero del Bruc del procés' como a los sones del 'tambor' de la tele de la Generalitat muchos catalanes hacen piña alrededor de los líderes separatistas y compran todo su argumentario. Jordi Cañas, Regina Farré, Joan Ferran, Teresa Freixes, Joan López Alegre, Ferran Monegal, Julia Moreno, David Pérez, Xavier Rius y Daniel Sirera dan su visión sobre un medio que debería ser un servicio público, pero que se ha convertido en una herramienta de propaganda que ignora a más de la mitad de Cataluña. En este enlace de Amazon pueden comprar el libro.
necesita tu apoyo económico para defender la españolidad de Cataluña y la igualdad de todos los españoles ante la ley.
