L’antifeixisme està de moda. Els nostres carrers compten amb més presència d’antifeixistes que en la mateixa època de la dictadura, increïble, no creu? Un cop el perill ha passat tots volem ser part d’aquesta lluita que va ajudar a extirpar-lo.
Una de les grans preguntes és: com es defineix a un feixista? Tenen les orelles més llargues? Són més alts o més baixos?
Segons el diccionari català el feixisme es defineix de la següent manera “actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc., amb què hom s’imposa a una persona o a un grup.”
Aleshores podem dir que tot aquell que segueixi aquestes premisses és un feixista, no? Doncs molta gent sembla que no ho veu del tot clar o no ho vol fer.
El col·lectiu no independentista estem assetjats constantment i ens insulten dient-nos feixistes tot i no complint cap de les premisses esmentades, per què succeeix?
En primer lloc, sembla que intenten desmoralitzar o menysprear a les persones contràries assignant-los un adjectiu tabú que recorda a una ferotge i agressiva dictadura que Espanya va patir fa ben bé uns 40 anys.
En segon lloc, dins del col·lectiu independentista sembla que ets més català com més odi desprenguis cap als feixistes. Com aquest últim grup no és molt nombrós toca inventar-se falsos feixistes els quals atacar per poder-se posar una medalla i ser acceptat.
És més fàcil i surt més rentable insultar a una persona que no és feixista que fer-ho a una que si ho és, ja que les conseqüències poden ser molt diferents i els independentistes ho saben.
Una actitud covarda de conseqüències incertes.
Mentre ells manipulen el llenguatge per tal de quedar bé estan cometent un error molt greu; li treuen gravetat a la definició real del feixisme assignant aquest adjectiu a gent pacífica, no totalitària ni arbitraria. Difuminen la definició i això genera una ambigüitat que afectarà les generacions futures i a la seva percepció sobre el feixisme. Però clar, el fi justifica els mitjans, no?
Puede comprar el último libro de Sergio Fidalgo ‘Usted puede salvar España’ en este enlace de Amazon. Y ‘El hijo de la africana’ de Pau Guix en este enlace de Amazon.
Sergio Fidalgo relata en el libro 'TV3, el tamborilero del Bruc del procés' como a los sones del 'tambor' de la tele de la Generalitat muchos catalanes hacen piña alrededor de los líderes separatistas y compran todo su argumentario. Jordi Cañas, Regina Farré, Joan Ferran, Teresa Freixes, Joan López Alegre, Ferran Monegal, Julia Moreno, David Pérez, Xavier Rius y Daniel Sirera dan su visión sobre un medio que debería ser un servicio público, pero que se ha convertido en una herramienta de propaganda que ignora a más de la mitad de Cataluña. En este enlace de Amazon pueden comprar el libro.
no recibe subvenciones de la Generalitat de Catalunya.
Si quieres leer nuestras noticias necesitamos tu apoyo.
