Precarietat

Són més que evidents les conseqüències negatives que la pandèmia originada pel COVID-19 ha comportat. En primer lloc, pel que fa la salut i els milers de morts, però també en l’esfera econòmica i social. I això no s’acaba aquí. Des d’un inici, el grup municipal popular, vam incidir en la importància de fer una gestió adequada i alhora en l’adopció de mesures que serveixin per pal·liar aquesta situació, com el parquímetre de la zona blava gratuït, la bonificació de l’aparcament de l’Hospital per a malalts, familiars i sanitaris; l’exempció de les quotes dels autònoms i la posta en marxa d’altres ajudes i serveis per als més vulnerables. Algunes d’elles semblaven que van ser contemplades des d’un inici, però la seva durada ha estat ben curta. En canvi, d’altres ni tant sols s’han tingut en compte.

Això no és tot. A partir d’ara, les cues per recollir primeres necessitats cada vegada són més llargues. La precarietat és tota una realitat a Lleida i ens trobem amb un govern que es limita a la contemplació passiva. En aquests moments tenim famílies en situació de vulnerabilitat i pobresa, treballadors i treballadores que continuen en ERTE, empresaris que no poden pagar, al no obtenir suficients ingressos i negocis que, probablement, romandran tancats per impossibilitat financera. No obstant això, se’ns diu i se’ns exigeix que hem de seguir fent front als pagaments d’impostos. Ningú perdona res.

Aquest és l’Estat del benestar i de drets del qual molts se n’omplen la boca. Es contemplen demores en els pagaments, però no s’exculpen ni se suspenen. Encara pitjor han estat les afectacions econòmiques pels autònoms. Encara més, no n’hi havia prou amb tot això, que recentment hem estat testimonis actius de com es vulneren alguns drets humans, com és el cas dels temporers, els quals s’han vist abocats a condicions indignes, situació que ha estat denunciada per la nostra part.

A continuació plantejo una altra qüestió. Tenim l’obligació de dur mascareta i en cap cas és qüestionable quan es tracta de vetllar per la salut. Per una família de 4 membres suposa una despesa aproximada d’uns 120 euros mensuals. Tot un greuge, si tenim en compte que hi ha famílies que ara mateix no disposen d’ingressos suficients per comprar el més bàsic i cobrir necessitats essencials. En aquest punt, exigeixo immediatament, l’articulació per part del govern d’una tipologia d’ajuts municipals, d’accés i concessió adreçats a la ciutadania, especialment, als més vulnerables, estretament relacionats amb la satisfacció i cobertura de necessitats bàsiques per viure.

Valorem definir un catàleg d’ajuts i serveis socials que ajudin a pal·liar les noves necessitats detectades, sense oblidar-nos d’ altres mesures que creiem indispensables, com la reorganització del servei d’atenció domiciliària d’acord a la possibilitat d’existència de noves persones usuàries, gent gran i persones en situació de dependència. També, volem treballar en la implementació de plans integrals en barris més vulnerables i amb majors necessitats comptant amb la col·laboració del tercer sector, així com garantir la continuïtat de la intervenció social en infants i joves en situació de risc.

Amb tot, els recordo que els Serveis Socials són el quart pilar de l’Estat del Benestar. Per tant, és d’obligat compliment, per part del govern municipal, posar-ho a la seva agenda i prioritzar, el més aviat possible, l’actuació per donar una resposta satisfactòria a les necessitats socials dels lleidatans i lleidatanes.

Xavier Palau Altarriba

Portaveu grup municipal popular a la Paeria

(NOTA: En estos momentos de crisis y de hundimiento de publicidad, elCatalán.es necesita ayuda para poder seguir con nuestra labor de apoyo al constitucionalismo y de denuncia de los abusos secesionistas. Si pueden, sea 2, 5, 10, 20 euros o lo que deseen hagan un donativo aquí).