Quan es tracta de definir un concepte s’acostuma a caure en la temptació que tot pot encaixar en ell. Però no és cert. Si fos així, qualsevol cosa podria ser qualsevol cosa. Esperem que això no ocorri amb el pla sobre la marca Terrassa que s’està treballant des de l’Ajuntament. Per això esperem que per la seva transcendència, impacte i tradició, la nostra Festa Major no quedi fora.
Les marques tenen a veure amb l’estètica i amb la imatge. I en aquest context, el cartell anual és la porta d’entrada a la Festa tant per als ciutadans de Terrassa com para els qui ens visiten aquests dies.
Crec que cal celebrar com se selecciona fins ara aquest cartell. L’encàrrec que rep l’Escola Municipal d’Art i Disseny de la ciutat és correspost sempre amb qualitat i originalitat, i al meu judici especialment en aquesta edició. Per això, les meves felicitats a docents i alumnat!
De moment sembla que a cap partit polític de l’oposició se li ha ocorregut “ficar cullerada” en aquesta elecció, i que ningú s’ha inventat un procés participatiu (on solament participen els seus) per polititzar el contingut del cartell.
Amb l’esperança de no haver “donat idees”, insisteixo a valorar un model d’èxit que parteix d’una acció de govern municipal (democràtic per definició), que s’articula en un fòrum especialitzat, i amb el qual la ciutat es beneficia d’un element identificatiu que genera adhesió (més enllà dels gustos personals).
Tot el contrari del que va ocórrer amb el passat cartell de Carnestoltes, que va ser un despropòsit de principi a fi, i que va propiciar que ens posessin de tots colors com a ciutat en mitjans de comunicació d’àmbit nacional.
En la nostra Festa Major, la de tots i totes, no cap tot perquè al contrari ja no seria una Festa, seria una altra cosa. Aquest any, la Festa, un dels nostres millors aparadors, ha estat objecte d’instrumentalització política per part d’uns pocs, però ha tingut la transcendència propagandística buscada.
L’elecció dels capgrossos Rull i Puig ha estat una ocurrència que ha incomodat fins i tot a persones que defensen amb vehemència que són presos polítics, i ha augmentat la bretxa amb molts ciutadans que cada vegada senten més mandra per acostar-se des dels barris a un centre de la ciutat tenyit de groc.
La nostra Festa Major, la de totes i tots, és per sort molt més gran que l’intent d’uns pocs d’aprofitar-se d’una històrica posició de privilegi en la seva organització per rendir homenatges a col·legues, familiars i socis en un seguit de performances que emboliquen en un concepte de cultura que exclou a aquells que no compartim la seva visió de la societat terrassenca i catalana.
Els treballs per internacionalitzar una marca Terrassa que propiciï més riquesa i benestar no poden deixar sense acotar aquest esforç pel progrés de la ciutat, enfront del perill d’interessos ideològics que tenen com finalitat última respondre a una visió romàntica i provinciana.
La cultura quan és partidista deixa de ser cultura per convertir-se en propaganda. A Terrassa hi ha una cultura hegemònica fortament subvencionada que té la temptació d’arrogar-se la identitat de tots els terrassencs i posar-la al servei d’una causa política. I en la Festa Major d’aquest any ha quedat descaradament al descobert.
És cosa de tots que la nostra Festa segueixi sent de tots, com n’és l’olimpisme i el jazz o el Parc de Vallparadís i la Seu d’Ègara.
Javier González
Portaveu del Grup Municipal de Ciutadans (Cs) a l’Ajuntament de Terrassa
Sergio Fidalgo relata en el libro 'TV3, el tamborilero del Bruc del procés' como a los sones del 'tambor' de la tele de la Generalitat muchos catalanes hacen piña alrededor de los líderes separatistas y compran todo su argumentario. Jordi Cañas, Regina Farré, Joan Ferran, Teresa Freixes, Joan López Alegre, Ferran Monegal, Julia Moreno, David Pérez, Xavier Rius y Daniel Sirera dan su visión sobre un medio que debería ser un servicio público, pero que se ha convertido en una herramienta de propaganda que ignora a más de la mitad de Cataluña. En este enlace de Amazon pueden comprar el libro.
necesita tu apoyo económico para defender la españolidad de Cataluña y la igualdad de todos los españoles ante la ley.
