Pocs dies després de la sentència del procés, la Junta de Col·legi de professionals de la Psicologia s’adhereix juntament amb altres juntes de govern de diferents col·legis a un manifest de rebuig de la sentencia.
Aquest manifest penjat a la Web del col·legi, replica el mateix text de La FEDE (“organització per la justícia global”)que és qui demana l’adhesió. No es tracta d’un redactat singular del col·legi, si no d’una adhesió literal a un text aliè. El redactat va força més enllà de rebutjar la sentència, per posicionar-se sobre les possibles conseqüències negatives de l’esmentada resolució que comporta un retrocés de la qualitat democràtica plantejant la necessitat de promoure mobilitzacions (?) que reivindiquen els drets democràtics i llibertats … .ect.
Davant d’aquesta posició per part del nostre col·legi, un grup de 35 col·legiats vàrem emetre una queixa, encara sense resposta formal, en la qual recriminem a la institució, el haver invertit, amb aquesta adhesió impròpia, la prescriptiva neutralitat deguda, fins ara mantinguda de forma impecable.
Aquesta neutralitat esdevé a mes especialment necessària en els Col·legis d’adscripció “captiva”, on la col·legiació es obligatòria per exercir, com es el nostre cas, al ser una professió sanitària. En aquest marc no se li pot atribuir al col·legiat un determinat posicionament polític que pogués ser contrari a la seva llibertat de pensament. La junta de govern hauria per tant vulnerat la representació equilibrada dels diferents “pensaments polítics ideològics” esperables en un col·lectiu tant nombrós.
Per mes gravetat; el nostre és un col·legi que treballa amb la salut mental emocional de les persones. Com a professionals de la diagnosi, l’avaluació, i la intervenció, atenem a la ciutadania que pateix entre altres, trastorns d’angoixa, depressió o ansietat. La tensió que es viu avui al país, judicialització a part, és d’un intensíssim to emocional.
Davant un conflicte com el que pateix Catalunya es podria redactar, fins i tot, un manifest de queixa, evitant posicions de part, ni ideològiques, que seria acceptat per tot el col·lectiu. Fora ben senzill; bastaria un contingut equànime, equidistant i universal, i no bel·ligerant ni acusatori, on es lamentés exclusivament el patiment general de les persones, estiguessin on estiguessin, a la presó o en altres situacions d’angoixa o incertesa. Amb aquesta orientació del text, la posició plural hagués quedat resguardada i fora de la política, sent entès com un manifest respectuós amb la pluralitat de pensament. Malauradament tot el que hem llegit al respecte no ha estat axis.
La Junta de govern que se suposa ens representa (a mes d’àmbit fonamentalment clínic) no ha estat capaç de caure en “un compte” tan objectiu i simple, com que; davant l’actual consideració popular unànime, d’estar, a hores d’ara, davant d’una Catalunya partida en dos, no hi ha cap possibilitat de considerar l’existència d’una sola i única opinió unilateral, doncs sí fos així, no hi hauria conflicte. Aquest posicionament de part, suposa a més una greu ofensa per als que estan patint per aquesta convulsa situació polític social, estiguin en la posició que estiguin.
Cal ressaltar tant mateix l’existència d’altres manifestos similars per part d’entorns sanitaris, redactada per ¡ psicòlegs que treballen en salut mental!, com el de la pròpia fundació congrés de salut mental (FCCSM) sense advertir al Patronat, o el publicat recentment a Vila-Web caracteritzat per una virulència exacerbada, en un escrit de to radical i bel·ligerant amb referències a la guerra del 36, en un ús del terme “violència”, de 28 vegades en pàgina i mitja, digne d’un anàlisi de contingut, on destaca una esfereïdora rauxa contra l’atri, que ens deixa bocabadats – i per que no dir-ho, tenint en compte que es tracta de col·legues de professió;…¡ indignats !.
Ni en el manifest aliè que subscriu el nostre col·legi professional, ni en aquests altres manifestos, subscrits directament per treballadors de la salut mental, ens causa una pena extrema el no poder llegir en cap línia, res sobre la necessitat de la nostre mediació o intervenció, per tal de recuperar la dolorosíssima divisió del poble català , aspecte que en tot cas, sí correspondria a les nostres competències com treballadors de la salut mental.
Les juntes de govern dels col·legis professionals són electes, i com a tals representen a tot el col·lectiu. Com corporacions de dret públic, quan emeten un manifest relacionat amb les seves competències professionals, tenen que unir prudència amb evidència, expressant-se sempre de forma molt acurada, dons estan parlant en nom de tots els associats i la probabilitat de que no totes les sensibilitats conflueixin en una mateixa direcció, es ben evident.
No obstant això s’esvaeix quan es tracta de posicions ideològiques i / o polítiques, llavors la junta de govern queda obligada a mantenir una absoluta neutralitat que en cap cas pot, ni ha d’abandonar per assumir posicions de part.
La decisió de l’TSJ de Catalunya, que ara fa seva la Sala del Contenciós del Tribunal Suprem, així ho confirma per el que fa que fa al contenciós posat al Col·legi d’advocats de Barcelona per infringir la neutralitat en l’adhesió per el dret a decidir .
Els col·legis professionals, disposen d’un ampli marge d’autonomia per organitzar-se i actuar en benefici dels interessos professionals dels col·legiats però aquesta autonomia queda interrompuda si es mouen, fora d’aquest àmbit des d’una opció política de part. En conseqüència deurien de rectificar amb urgència tots aquells que axis ho fan.
Ricard Cayuela Dalmau. Psicòleg General Sanitari. Director Gerent de Staff & Nexe, Coordinador GT d’SPOT Psicologia i salut econòmica. Professor Màster TISA UB, Vicedegà de Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (2010-2018) President de la Comissió d’Ètica i Deontologia (2001-2004).
no recibe subvenciones de la Generalitat de Catalunya.
Si quieres leer nuestras noticias necesitamos tu apoyo.